Tema VIII: La dinàmica interna del planeta

Exercicis sobre les manifestacions del calor intern de la Terra

 

1. Busca informació sobre alguna manifestació recent del calor intern de la Terra. Explica a on s'ha produït, quin tipus de manifestació es tracte, les característiques d'aquest i posa alguna imatge dels seus efectes.

 El volcà Grímsvötn de Islàndia, el  dissabte 21 de maig de 2011 a les 19.30h ( horari espanyol ), va entrar en erupció.

L'erupció va llançar gassos i cendres a altures superiors als 20 km, i el pricipal problema era seguir l'evolució de la dispersió atmosfèrica d'aquestes cendres. L'erupció va ser 10 vegades més potent que la que va tenir al 2004 i semblant a la del 1873.

 

 

El terràtremol de múrcia en lorca va sorgir el 12 de maig del 2011 va ser de magnitud 5,1 en l'escala de Reichter aquest ha estat el pitjor terratrèmol ocorregut a Espanya en els últims 55 anys,  El 1977 es va produir un terràtremol d'intensitat 4,2 al mateix lloc i al 1999 es va produir un altre de 5.0.

 

El retrocés d'un penyasegat

1. Buscar informació sobre com es forma un penyasegat.
Un penyasegat es forma apartir de l'erosió a causa de l'oleatge, després es fa el socament de les roques, més tard les roques estàn a punt de derrombar-se i finalment es forma la plataforma d'abrassió
2. Buscar informació sobre que és una plataforma d'abrassió.
Formació mixta d'erosió i sedimentació, que apareix al acumular les roques que es desprenen dels penya-segats en una costa alta. Quan aquesta plataforma queda emergida, es denomina rasa costanera.
3.Llista de material amb imatges (s'explicarà a classe).
- Aigua per les onades del penyasegat.
- Sorra per construir el penyasegat.
- Una safata per fer alli dins el penyasegat.
- Una camara de fotos per fer-li fotografies al penyasegat.
- Un molde per fer la forma del penyasegat.
4. Explicar com construirem el model científic i per què ho fem?
Per poder veure com es construeix el penyasegat i el model ho construirem apartir del material que farem servir.
5. Per últim posarem fotografies on es vegi el que ha passat.

Tema VIII: Exercicis sobre el motor dels agents geològics.

1. Busca la imatge de sis paisatges que hagin estats modelats per cada un dels sis agents geològics que hem estudiat. Explica qui és l'agent que afecta. (Poseu l'imatge i el nom de l'agent que l'ha modelat en el peu de foto).

Paisatge transformat per les aigües subterrànies.

Paisatge transformat pel mar.

Paisatge transformat per les glaceres.

Paisatge transformat pel vent.

Paisatge transformat per un delta.

Paisatge transformat per les aigües salvatges.

2. Mira aquest video sobre les glaceres. Com es diuen els pics que formen? I les valls?

Els pics que formen es diuen pics piramidals i les valls es diuen fierdos.

Tema VIII: La dinàmica externa del planeta

El modelat del relleu. Els agents geològics
- Erosió: És la retirada de materials del seu lloc d'origen és a dir es
el procés de transformació del relleu i de les roques.

Tema VIII. La dinàmica externa del planeta.

La meteorització de les roques

Fixa't en la següent fotografia. Quin tipus d'estructura de relleu hi pots identificar? Descriu com es pot haver format? Quin agent meteorològic deu haver estat el màxim responsable d'aquesta formació? Aquesta fotografia es va realitzar fa un temps, si anéssim avui al mateix lloc, el paisatge seria igual?



Aquesta fotografia és un deset amb dunes. Es pot haver format pels camvis de temperatura perquè durant tot el dia fa molta calor però durant la nit molt de fred. Jo crec que si perquè va molt llent i  per que pugui cambiar una mica han de passar molts anys.

Treball sobre l'ecosistema del pati

El treball té que contar amb una bona i profunda descripció sobre el biòtop i la biocenosi del nostre pati. Per fer això caldrà que feu un estudi a fons sobre aquestes característiques. Per exemple, per explicar com és el clima, haureu de buscar informació sobre el clima del Prat, etc. També haureu de fer una descripció del sòl, tenint en compte els factors biòtics i abiòtics d'aquest.

Es valorarà la presència d'imatges (fetes per vosaltres) de les diferents espècies, així com el nom de les espècies. Una pista: els treballadors que es dediquen a netejar la plaça potser us poden informar dels noms dels arbres i de quines característiques tenen.

El treball es penjarà al blog abans del 5 d'abril i les notes us les posaré als comentaris.

-Biòtop: el biòtop del nostre pati és de clima mediterrani, perquè els hiverns no són molt freds ni els estius molt calorosos però en els dos cassos són molt humits.

-Biocenosi: la biocenosi del nostre pati a simple vista no es molt variada ja que només poden veure pins, palmeres,arbustos, molze, gossos, formigues, coloms, cotorres a les palmeres, abelles, aranyes...


          

    

Tema V: L'estructura dels ecosistemes

Exercicis sobre la matèria i l'energia en els ecosistemes

1. Per què es diu el cicle de la matèria i el flux de l'energia?

Es diu cicle de la matèria perquè la matèria es recicla i no es perd, sinó que circula per l'ecosistema de manera cíclica i es diu flux de l'energia perquè a través de l'ecosistema s'inicia amb la fotosíntesi, l'energia entra a l'ecosistema com a energia lumínica, procedents del Sol, i els organismes fotosintètics la transformen en energia química, que s'emmagatzema en la matèria orgànica dels productors.

2. Descriu el cicle de la matèria començant per un conill.

En primer lloc al conill se'l menja un consumidor secundari com per exemple una guineu, després la guineu es menjada per un aguila i per últim quan l'aguila mort els descomponedors se la menjen quan s'està descomponent, la matèria inorgànica passa a les plantes, les plantes són menjades pel conill i una altra vegada torna tot a començar.

3. Com es perd energia en el flux de l'energia? D'on prové l'energia original que dona origen al flux? L'energia es perd en forma de calor. L'energia original que dona origen al flux prové del Sol.

4. Classifica els següents éssers vius en productors, consumidors primaris, secundaris, terciaris, i descomponedors. Àguila reial, trèvols, roure, conill, rovelló, guineu, ratolí, sargantana, microorganismes, papallona, molsa, saltamartí, mussol, dent de lleó, cep, pi, granota, cabra, linx, ós, falguera, truita de riu i el salmó. Fes-ho en un quadre. Per acabar, a quin ecosistema correspon aquesta biocenòsi?

Productors: molsa, dent de lleó, trèvols, pi, roure i falguera.

Descomponedors: rovelló, microorganismes i cep.

Primaris: conill, ratolí, papallona, saltamartí i cabra.

Secundaris: guineu, sargantana, granota, salmó i truita de riu.

Terciaris: àguiloa reial, linx, ós i mussol.

Tema V: L'estructura dels ecosistemes

Exercicis sobre l'habitat i el nínxol ecològic
1. Busca per la xarxa un vídeo en el que es pugin veure dues espècies compartint un mateix habitat sense entrar en competència.



2. Que vol dir que dues espècies estan en competència? Quin sol ser el resultat quan això passa? Busca algun exemple real sobre especies que hagin entrat en competència, quina creus tu que sobreviurà? Per què?
Que dues espècies estiguin el competència vol dir que lluiten per les mateixes cosses com es el menjar... i allavorans només el més fort podrà sobreviure. El resultat quan això passa sol ser què aquestes espècies el barallin i una o l'altra acabi perdent.



Yo crec que cap de les dues morirà però surtira guanyant el gat per les seves ungles que li podrian fer molt de mal al gos i no tant com ell al gat.

L'eficàcia de la reproducció

Tema IV: Exercicis sobre la reproducció asexual i sexual en els animals.

1. Explica amb les teves paraules les diferències entre reproducció sexual i asexual.

La reproducció asexual és la que només hi participa un individu perquè no li fa falta tenir reproducció sexual amb altre esser viu i a més a més els fills que té són exactament iguals que el pare com per exemple una esponja de mar.

La reproducció sexual és en la que intervenen dos individus perquè no poden o no volen fer la reproducció asexual. És nesessari que els que intervinguin siguin de diferents sexes : un mascle o una femella. Els fills en aquest cas no seran identics al pare. Per tenir reproducció sexual cal que els dos individus aporten els gàmetes com per exemple nosaltres.

2. Posa tres exemples d'animals amb diformisme sexual i tres d'animals sense.

Animals amb diformisme sexual: els lleons, el lleó es el que té aquell cabell tan llarg i es més gran i la lleona no ho té i en cambi més petita, el gall i la gallina, el gall té cresta i es més gran i en cambi la gallina no la té i es més petita i un altre animal es nosaltres mateixos que les noies generalment són més baixetes, més primes... i els nois el contrari.

                        

Animals sense diformisme sexual: són els que a simple vista no pots saber si són mascles o femelles com per exemple els gossos, els gats i els conills.

        

 

  

Tema IV: La reproducció i el cicle vital

1. Quines són les diferències entre la reproducció asexual i la reproducció sexual? Posa exemplesAsexual: hi intervé un sol individu o progenitor, a partir del qual es formen nous individus idèntics a ell. Com per exemple les algues, els protozous...



Sexual: hi intervenen dos progenitors: un mascle i una famella. Es produeixen individus amb caràcters de tots dos progenitors. La presenten els organismes pluricel·lulars. Com per exemple els gossos, els lleons...

2. Fixa't en el següent vídeo. Quin tipus de reproducció pots observar?. Justifica la teva resposta.
Podem observar la reproducció asexual perquè intervé només un sol individu
3. Busca algun exemple de reproducció asexual en animals. Creus que és el mecanisme més adient per reproduir-se en el cas dels animals? Per què?
Per exemple les plantes que tenen reproducció asexual i una altre són les espongues de mar. Jo crec no perquè els espermatozous que hi són a l'aigua els peixos sels poden menjar.